Però ni els presidents dels governs ni els alts perfils bancaris semblen voler posar fi a tot plegat. I enlloc de trobar els recursos acabant amb l’evasió fiscal i amb la corrupció, prefereixen que sigui la ciutadania mitja la qui en pagui els plats trencats.

Si em permeteu, però, no són temps, precisament, per caure en el desànim. Són temps per creure en nosaltres i per lluitar més que mai. Són temps per abandonar, per sempre, la queixa, l’excusa i el lament. Perquè és només passant a l’acció, que aconseguirem canviar el món. Què passaria si de cop i volta, TOTHOM retirés els seus diners dels bancs i els diposités a la banca ètica? Quin mal faria al sistema bancari! I si ens donessim de baixa massivament de les grans companyies d’aigua, gas i llum i apostessim per les petites cooperatives d’energia que també te la porten a casa?

Què passaria si deixessim d’anar a comprar a les grans cadenes alimentàries i comencessim, massivament, a consumir productes frescos i de proximitat que cada cop més botigues distribueixen per tots els barris? I si a més, anéssim a buscar roba de qualitat, producte del comerç local, enlloc d’anar a buscar les peces més cares de les millors marques fetes amb mà d’obra barata o esclava?

I encara més: què passaria si també massivament, assumíssim la nostra responsabilitat política i exigíssim als nostres representants que governessin amb ètica i rectitud?

Si la vida ens posa al davant el repte de canviar el món, és perquè estem preparats per afrontar-lo. Què passaria si de cop i volta deixéssim d’insultar massivament? Si deixessim de queixar-nos de la crisi? Si abandonéssim les baralles per dedicar-nos a treballar, des del nostre dia a dia, per aquest canvi que tan ansiem?

Hi hem de creure! I ens hi hem d’implicar. El poble català és un poble constant, treballador i solidari. Tenim tot el que hem de menester.

I tot això, amiga, amic, no és una utopia… perquè està al teu abast diari. Potser, no tothom deixarà de consumir irresponsablement, no tothom deixarà d’insultar, no tothom es farà de la banca ètica… però tu, ja no tens excusa. I és que per canviar el món, ni polítics ni banquers: només depèn de tu. La teva indecisió pot condemnar el món. El teu esforç, el pot salvar.

Recordeu que estem en plena campanya de recollida de fons. Ajuda’ns a mantenir el PUNT ORG en antena fent una petita donació aquí.

Ajuda’ns a mantenir el PUNT ORG en antena fent clic aquí.

Recordeu que estem en plena campanya de recollida de fons. Ajuda’ns a mantenir el PUNT ORG en antena fent una petita donació aquí.

Recorda que aquest programa només funciona a partir de les micro-donacions anònimes. Ajuda’ns a aconseguir 2055€ abans del 3 de març per poder garantir la continuïtat del PUNT ORG en la graella radiofònica. Fes-ho aquí.

Entrevista JOAN ORTIZ I SERRA

Estiguis al bàndol que estiguis, és important que sapiguem que només la solidaritat i la cooperació podran salvar el món. I aquest programa també! Som el PUNT ORG, l’únic espai radiofònic que fomenta el canvi social a partir de l’acció ciutadana. A més, també som l’únic programa del país micro-finançat per l’audiència!

Aquest espai sobre acció ciutadana i canvi social que emetem cada dilluns de 8 a 9 del vespre a la sintonia de Ràdio Estel i Ràdio Principat, no només és innovador pel seu model de finançament, com us dic, format a partir de petites donacions, sinó que és dels molt pocs dins la graella radiofònica del nostre país, que es manté al 100% independent en continguts i és dels pocs que aposta, veritablement, pels grans valors de la humanitat.

Aquest programa, que ha rebut una menció especial de l’Ajuntament de Barcelona, en reconeixement a la tasca radiofònica que realitza, ha vist com passava de ser emès dos dies la setmana, a ser-ne emès un! I ara, per qüestions econòmiques, fins i tot aquest UN, perilla. Només la solidaritat i la cooperació el poden salvar.

L’altre dia, un músic de carrer va estar tocant, durant 45 minuts, al metro de Washington. El seu repertori va consistir en algunes de les més excel·lents peces de Bach. Durant aquesta estona, va recollir 32 dòlars. En hora de màxima concurrència, només 6 persones van ser capaces d’aturar-se a escoltar amb atenció el so d’aquell meravellós instrument.

No obstant això, tan sols 2 dies abans, aquell mateix violinista, havia estat oferint un gran concert al teatre de Boston, les entrades del qual valien 100 dòlars la més econòmica. Aquell músic de carrer, que en realitat és un dels més grans concertistes del moment, Joshua Bell, va fer l’experiment de tocar al metro sota una iniciativa del diari Washington Post per saber si som capaços d’apreciar la bellesa o no. I encara més, per saber si apostem davant d’allò en el que creiem. La resposta va quedar ben clara. Sembla que no. La pressa, el nostre dia a dia, els problemes que ens ofeguen, solen ser més importants que aquells petits moments de plaer o de bellesa. I aquest és el món que vivim!

Amigues, amics. Si voleu ajudar-nos a conservar aquest programa dins la graella radiofònica, entreu aquí i considereu fer una donació de 15 o 30€, l’equivalent al què pot costar-vos un cinema i un refresc o un sopar,  perquè des de la ràdio, tinguem la possibilitat de seguir treballant per construir un món millor!

Moltes gràcies!

Si vols fer un donatiu clica aquí.

Estiguis al bàndol que estiguis, cal tenir clar que només la solidaritat salvarà el món. Al diari La Vanguardia d’avui, l’ecòleg Jordi Bascompte explica, després d’estudiar la relació entre les plantes i els instectes de diferents ecosistemes del món, que existeixen xarxes de cooperació dins d’aquests mateixos per mantenir l’equilibri en l’ordre natural.

Bascompte ha pogut observar com, a més, hi ha determinades espècies que ajuden més que les altres en mantenir aquesta xarxa ecològica en un bon estat. El que més li va sorprendre de tot, però, un cop fet l’estudi, és que precisament aquells qui ajuden més a mantenir l’equilibri i l’harmonia són els més vulnerables i els més exposats a l’extinció.

Curiosament, en aquest mateix estudi s’ha pogut detectar com, en l’economia succeeix el mateix. Les empreses que més contribueixen en mantenir l’equilibri econòmic són les més exposades a haver de tancar.

En altres paraules, aquelles persones que miren més per elles mateixes i menys pel conjunt global en el context en el que interactuen, són les que més poder tenen per destruir el medi on viuen. De fet, el mateix ecòleg Bascompte demostra que si tothom és egoïsta, el món, simplement, col·lapsarà. Que és el que està passant des de fa un temps!

Amigues, amics. Com alguns sabreu, el PUNT ORG ha estat reconegut amb una menció especial del Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Una distinció que m’omple de satisfacció i em fa sorgir un enorme agraiment a totes les persones que esteu ajudant, amb els vostres donatius, a que això sigui possible. Gràcies per la vostra consciència i solidaritat. I per entendre que només amb la cooperació podrem fer avançar el món.

Diuen que és més important la circulació de la riquesa que la seva possessió. Però finalment, tu decideixes. 15€, 30€. En què els inverteixes finalment? En la complaença individual? O en el bé col·lectiu?

Ajuda’ns a fer sentir la nostra veu més alta i més clara! Per canviar el món, també és necessari el teu suport! Clica aquí.