Em resulta molt preocupant que encara ara, en aquest context econòmic que atravessem, no siguem capaços d’entendre que el diner ràpid i fàcil és el que ens ha portat bona part dels problemes que tenim.

Seguim pensant que una inversió milionària ens pot ajudar a sortir de l’atzucac. Veiem el món des d’una visió parcial, purament numèrica i material.

Considero que la veritable prosperitat és aquella que pretén que totes les parts d’una societat en surtin guanyant. Però sobretot, crec que és aquella que s’obté de les bones idees i que busca servir i ajudar. El lucre té un impacte destructiu inqüestionable sobre les persones i el territori. Ho veiem cada dia. I malgrat tot, seguim així.

Per tot això, demanaria a les autoritats del nostre país que, abans d’acceptar l’operació del complex d’oci a casa nostra, reflexionin profundament sobre el veritable sentit de la paraula prosperitat. Tinc l’esperança que potser així entendran que no podem tenir diners a la nostra butxaca extrets del joc i del vici d’uns quants. Això seria perversió i mesquineria. Tot el contrari del que necessitem per posar punt i final a la crisi.