Exigim responsabilitats però no admetem que el problema és un reflex d’allò que som nosaltres.

Aquests últims dies, que he pogut seguir de prop l’evolució de preus en el sector immobiliari, he pogut constatar com encara ara, centenars de propietaris de pisos, que no tots, segueixen demanant preus estratosfèrics per vendre o llogar els seus immobles.

És cert que els preus dels pisos han pujat descaradament per culpa dels ànims especulatius de les grans empreses de la construcció. I que la bonança econòmica i la facilitat d’obtenir crèdit hi ha ajudat. Però això, no porta a que cap propietari hagi de posar a la venda o en lloguer els seus immobles als preus que marca el mercat, per més que aquest estigui començant a fer-los baixar.

En primer lloc, perquè el mercat no és just, doncs sempre busca treure’n el màxim benefici al preu que sigui. I en segon lloc perquè no s’adequa a la realitat. Tan és així, que avui dia no sabem el valor real dels pisos buits de casa nostra.

Centenars de milers d’habitatges a Catalunya estan buits. Centenars de milers de persones, a Catalunya, busquen una llar. I no obstant això, centenars de propietaris, que no tots, insisteixo, no tots, viuen amb l’ànim de lucrar-se venent o llogant el seu immoble malgrat la delicada situació social que travessem.

Si, d’acord, molts propietaris són honestos i el fet de tenir propietats no els genera massa beneficis, més aviat els dóna mals de cap. Però no és per ells que parlo si és que la seva voluntat és la de poder oferir un servei a un preu raonable!

Però no m’agradaria centrar l’atenció en els molts propietaris irresponsables que tenim a casa nostra. Ni en els molts inquilins, també irresponsables, que igualment omplen molts pisos de les nostres poblacions sense ser respectuosos amb la propietat ni amb la comunitat de veïns.

M’agradaria centrar l’atenció en totes aquelles persones que, per damunt del servei, busquen només que lucrar-se al preu que sigui. El dels pisos tan sols és un exemple que em serveix per entendre que els problemes econòmics que travessem són un reflex de la mentalitat egoista de la societat que vivim.

Quan l’egoista és un ciutadà mitjà, els problemes que genera no tenen un impacte tan greu com els que sí genera un polític o un banquer deshonest. Però l’egoisme, finalment, és el mateix. En altres paraules: el nostre egoisme elevat a un major exponent es diu corrupció, estafa i robatori. I res canviarà fins que no eliminem aquest egoisme per complet de les nostres vides.