El món canviarà quan comencem a percebre que no hi ha muntanya, riu, oceà o univers que l’ésser humà no pugui travessar amb la voluntat i la persistència.

Són temps durs per la societat occidental, que veu com la crisi del deute castiga severament milions de persones.

En un context de retallades i repressió, castigats per una fortíssima violència estructural, del sistema, i d’una situació en la que alguns pocs segueixen guanyant milions i milions d’euros i dòlars a cada minut que passa, és fàcil, doncs, que caiguem en la indignació. Que ens desmoralitzem, que ens envaeixin sentiments d’impotència i de ràbia.

És per tot això que convé canalitzar aquestes sensacions i fer-les servir d’una manera constructiva. L’ésser humà està dotat d’autèntica dinamita mental capaç de derrocar tota classe d’obstacles, murs, problemes i dificultats que se li posin per endavant. Aquesta dinamita mental ve escrita en el nostre ADN i té la funció d’ajudar-nos a sortir, sempre, de qualsevol situació complicada que se’ns posi per davant. Però per fer-ho, cal valentia, coratge i coherència.

Hem de saber veure que cada crisi, sigui personal o social, econòmica o política o, simplement, de valors, no és cap altra cosa que una maniobra d’opressió APARENT que realitza l’Univers per fer-nos sortir, de dins, el nostre potencial. Quan experimentem un fracàs, una desfeta, una derrota… la nostra actitud ha de ser la de voler-se aixecar per assolir una victòria 10 vegades superior a la que buscàvem quan vam caure. Només així, serem capaços de créixer i d’expressar les nostres capacitats com a persones… Com fer-ho? Amb imaginació, creativitat i acció. Fent ús dels recursos amb els que hem estat dotats, i que tenim absolutament tots.

Són temps, doncs, per re-néixer. Per re-inventar-se. I per deixar la queixa i començar a passar a l’acció. Són temps per deixar que l’estil de vida que se’ns ha imposat mori d’inanició. I per començar-se a adonar que allò que volem és més fàcil d’aconseguir del que ens pensàvem. Només ens ho hem de creure.