Sovint vivim angoixats i preocupats per aquelles coses que ens passen en el dia a dia i que no són del nostre gust. Des del PUNT ORG, el programa d’acció ciutadana i canvi social micro-finançat per l’audiència, en parlem sovint.
Ens agradaria que tot funcionés segons la nostra voluntat, així estaríem lliures dels maldecaps. Però nosaltres no podem controlar la vida. En tot cas, potser, el que podem fer és acceptar-la tal com és. Això, no ens lliura de treballar i lluitar pel que volem. Al contrari, ens hauria de motivar encara més per aconseguir-ho.
En aquest fragment de l’espai de l’Enric Tintoré, el nostre col·laborador ens explica que per poder viure en un món millor, és imprescindible tenir un caràcter alegre i somrient. Afrontant els problemes amb ocupació però no amb preocupació. D’aquesta manera, aconseguim dominar-los fins a poder-los resoldre. En som veritablement capaços?
Recorda que el PUNT ORG es manté en antena només gràcies a les aportaciones de l’audiència. El teu suport ens empodera i ens converteix en un programa únic. Vols ajudar-nos a consolidar-nos com a programa radiofònic totalment INDEPENDENT? Clica aquí. Gràcies!
Després d’escoltar aquesta entrevista, és fàcil pensar que la música és molt més que una percepció estètica. Amb Néstor Eidler, violinista i concertista, aprenem que l’Univers vibra a una determinada freqüència, però que l’ésser humà, també. La música, doncs, és el canal que pot ajudar-nos a estar en sintonia amb aquest so profund del Cosmos del que ja en parlaven els pre-socràtics. Finalment, acabem deduïnt que el món pot canviar-se si primer, afinem els instruments del nostre cor.
El món canviarà quan comencem a percebre que no hi ha muntanya, riu, oceà o univers que l’ésser humà no pugui travessar amb la voluntat i la persistència.
El món canviarà quan cadascú de nosaltres canviï d’hàbits; en detriment d’un pensament individualista i a favor d’un pensament col·lectiu.
Un diumenge qualsevol, la ciutat de Roma bull de turistes. De fet, com cada dia. Però el diumenge és diferent. Fa sol i, tot i ser a finals de novembre, al carrer s’hi està molt bé amb només un jersei. Els carrers s’omplen de gent que passeja, vinguda de tot el món. Però també de la mateixa ciutat. Amb un tall de pizza a les mans, un gelat o, simplement, amb les mans buides, divagant i deixant-se impregnar per l’atmosfera que respira la ciutat, d’història, art, religió, desordre i encant. 
